20.7.10

6è dia: després de la tempesta ve la calma

Bona tarda des de Borredà!

Ahir us vam dir que porta dies tronant però que no arribava a ploure mai... en mala hora us ho vam anar a dir! Quan començàvem a fer tallers per decorar el terreny per la festa de comiat dels algerians, va començar a ploure. Com que som així de xulos, ens vam posar roba de pluja i vam seguir prenent les quatre gotes que queien. Al cap d'una estona la situació ja era inaguantable. Plovia a bots i a barrals! Quin xàfec! Pedra i tot va arribar a caure!

Malgrat la situació excepcional, no vam perdre la calma. Ens vam quedar a dins les tendes que, encara que algun avancé estigués ple d'aigua, a les habituacions s'hi estava bé. Tret d'alguna, que el terra estava tan fangós que des de dins notàvem el fang! Jugàvem a cartes, continuàvem amb el taller, ens explicàvem coses,... i mentrestant els monitors i monitores asseguraven les tendes i intentaven conduir l'aigua que anés terreny avall.

Per sopar vam menjar entrepans de paté a dins les tendes, ja que la cuina estava mig desmuntada i les cuineres feien tasques de "salvament". Després ja no plovia, però va quedar tot fet un fàstic, teníem roba molla i a les tendes hi havia molta humitat. Així que Gregal, Orsar i Mestral amb alguns monitors hem fet nit al Cobert, on anem a buscar cada dia el menjar, ben aprop de la nostra zona de bany. Llevant, Ponent, Marinada, els algerians i la resta de monitors s'han quedat al terreny.

Avui ha estat un dia estrany. No ha plogut, tot i que tampoc ha fet sol. Ens hem retrobat al terreny per esmorzar i podríem dir que ens hem passat el matí fent serveis! Que si muntant tendes, estenent roba, recollint el terreny,... sort que ahir vam endreçar les tendes, que si no hagués estat més desastrós!

Cap al migdia han pujat pares i mares de Gregal amb els garbitencs que només pugen els cinc últims dies, i hem aprofitat per donar-los la benvinguda i acomiadar els algerians. Per dinar hem menjat amanida i botifarra, el primer àpat amb porc d'aquests campaments!

Esperem anar recuperant la normalitat mica en mica. Tot i la imatge del terreny amb sacs i motxilles esteses, menjar de cuina llençat perquè es va mullar i el fang, nosaltres estem tranquils i amb ganes de continuar el que vam venir a fer. De fet, vam venir per viure una aventura... quina viurem més gran que aquesta?

Fins demà!


1 comentari:

Núria Vidal ha dit...

Hola!!! sóc una mare de Gregal i si haig de medir el grau de satisfecció i de bon rotllo que hi ha als campaments...a partir de la despedida dels algerians...em quedo molt tranquil·la...al despedir-se n'hi havia que ploraven i tot!!! endavant i que us ho passeu molt bé!!!muà